“entitat en la que intervenen el capital i el treball com factor de producció d'activitats industrials o mercantils, o per la prestació de serveis”
Tota empresa és fruit de la iniciativa i la posterior acció d’una persona o un grup persones que reben la denominació d'empresaris. Però, avui en dia les persones que tenen iniciativa i prenen acció reben un altre nom: emprenedors.
La paraula "empresari" pot tenir un rere fons lligat a un estereotip de persona molt marcat, i la tinença d'un grup d'empreses o a la pertinença a un subgrup definit en el que moltes persones no s'identifiquen.En canvi, el terme emprenedor té un caire més romàntic, més assequible per tots i, fins i tot, més “chic” sonorament.
I, és que avui en dia...
ser emprenedor sembla que està de moda, sigui per vocació o per obligació.
Tot i les diferencies subjectives que podem percebre entre un i altre perfil també veiem de forma clara que ser empresari i ser emprenedor és el mateix.Segons el Diccionari de la Llengua Catalana l'emprenedor es defineix com la persona “que té iniciativa i coratge per a emprendre i dur a terme amb una gran activitat les pròpies empreses, especialment empreses difícils i arriscades”
El propòsit únic d’aquesta concatenació de definicions no és altre que situar la figura de l'emprenedor en el lloc que li pertoca, ja que l'emprenedor duu a terme una tasca empresarial. Tot i que, aquesta tasca, es desenvolupi com a treballador individual, legalment està jugant a la lliga dels "empresaris", en el concepte més pur i tradicional de la paraula.
L'emprenedor com qualsevol altre empresari, independentment de quina sigui la seva facturació, nombre de empleats i àmbit geogràfic d'actuació, és una persona que s'enfronta a un entorn dinàmic, en constant canvi que generalment no coneix en profunditat (no podem saber de tot!) i que assumeix riscos. Uns riscos que, en el cas de no ser adequadament avaluats i mitigats, poden tenir efectes nocius per el propi emprenedor i el seu entorn.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada