“Si la meva competència
baixa preus, jo els baixaré una mica més. Si ells ho fan, jo també puc”. Crec
que no ens equivocaríem gaire si diem que aquesta frase, o semblant, surt de la
boca de moltes persones que tenen el seu propi negoci.
Fins i tot,
l’acció de rebaixar preus, pot tenir una connotació com d´atreviment, de seguretat i
valentia; si els altres ho fan, jo no seré menys. Mostra competitivitat i, fins
i tot, un punt d´agressivitat, cosa que al món dels negocis, per petits que
aquests siguin, sempre sembla ser molt ben vist.
 |
| imatge de pixabay |
Si bé és cert
que vivim en un entorn molt competitiu... bàsicament, en qüestions de preu,
perquè sembla que el món es mogui tan sols per tecnologia, però el gruix de
l’economia actual es basa en activitats tradicionals, més evolucionades, o més
guarnides, però en el fons les mateixes des de fa dècades.
Anem a comprar
el pa, mobles, menjar, roba, cotxes i cases i, de tant en tant, ens fa falta un
fuster, llauner o electricista, però generalment tot es basa en sectors
tradicionals i en el qui proporciona el preu més barat. El tan esmentat valor
afegit passa a un pla secundari sinó inexistent.
Hem de parar-nos
a pensar durant quan de temps podem continuar en aquesta corrent a la baixa,
que no només afecta al propi emprenedor o empresari, sinó als seus
treballadors, generant, de retruc, pitjors entorns de treball.
Aquesta és una
qüestió extensa, i tampoc és el mateix un servei de caire manual com el de llauner,
perruquer, etc. on la compra d’un producte/servei concret porta un preu
determinat per la zona geogràfica a on ha estat produït.
Davant d’un
escenari de preus baixos ens hauríem de preguntar el següent:
